Una investigació de la UV mostra les cooperatives i altres empreses d'Economia Social com les més idònies per a prestar serveis locals

El Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial i Caixa Popular celebren un seminari per destacar la capacitat de L'economia social per a la consecució de benestar social al territori

10/12/2015

Poden les empreses d'Economia Social ajudar als Ajuntaments a complir les seues polítiques socials i d'ocupació? Aquesta pregunta se l'han plantejat investigadors de la Universitat de València, que coincideixen en què les cooperatives i altres empreses contemplades en la Llei d'Economia Social són les més idònies per a prestar serveis locals, així com per a generar benestar social i fomentar l'ocupació en el territori. Així es recull al treball d’un grup d’investigadors de la Universitat de València (UV) anomenat “Empresocial: L’emprenedoria social davant la crisi de l’ocupació i del benestar social”.

El sector de l’Economia Social suposa una via intermèdia entre el pur mercat i la prestació directa dels serveis públics, però sobretot, amb elles, els diners i l'esforç del municipi reverteixen en el mateix, generant més ocupació, riquesa i cohesió social. Així ho va confirmar el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de València, José Luis Monzón, durant la conferencia que va pronunciar aquest dimecres a Torrent, titulada “Avantatges de l'Economia social per a la consecució de benestar social”, en el marc del seminari “L'economia social i la prestació de serveis públics locals”, organitzat pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València amb la col•laboració de Caixa Popular.

El professor Monzón va fer un repàs de les característiques identitàries de les empreses de l’economia social que, segons va dir, “sorgeixen del més profund de la societat civil per a resoldre una necessitat o problemàtica de la ciutadania” a diferència de les empreses de capital, orientades a retribuir a inversors i capital. Aquest fet és el que condueix a justificar perquè els poders públics han de fomentar precisament les empreses de l’economia social, quedant així reconegut en la pròpia Constitució Espanyola.

Entre els aspectes que fan de les empreses d’economia social generadores de benestar social, Monzón va destacar algunes com ara que “són instruments efectius d’igualtat social” i “empreses més pegades al territori” i que, per tant, no es deslocalitzen, precisament per estar orientades a respondre a necessitats del seu col•lectiu. A més són empreses que “internalitzen costs socials”, fet que reverteix en beneficis per al territori i la societat.

El catedràtic d’Economia Aplicada també va parlar de la capacitat demostrada de les cooperatives i altres empreses de l’economia social per generar ocupació de major qualitat, tal i com s’ha vist durant la crisi ja que mentre la població assalariada a Espanya entre 2008 i 2013 s’ha reduït un 20%, al sector empresarial de les cooperatives aquest percentatge s’ha reduït tan sols un 9.3%. I, per últim, es va referir a la “democratització de la funció empresarial i de l’economia”, que aporta aquest model d’empresa.

De “la prestació de serveis públics per entitats de l’Economia Social” va parlar a la seua intervenció en aquest seminari el professor titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat de València, Salvador Montesinos, qui va apuntar fórmules possibles de foment de la col•laboració público-privada entre administracions locals i empreses de l’Economia Social bé a través d’incentius fiscals i subvencions, bé mitjançant la participació dels municipis en aquestes entitats, bé amb la gestió indirecta de serveis públics locals mitjançant entitats mixtes o bé introduint criteris de discriminació positiva en la contractació pública a través de les anomenades clàusules socials. Açò últim, segons el professor Montesinos, connecta amb el concepte de Responsabilitat Social aplicat a les Administracions Públiques.

En efecte, els serveis són prestats per empreses d’economia social, cosa que ancora l'ocupació en el mateix àmbit. Allò permet el compliment de la satisfacció de necessitats col•lectives pels propis interessats mitjançant l'ajuda mútua, amb suport del Municipi, i a més, evita que els impostos dels ciutadans, utilitzats pels Ajuntaments per a la contractació pública, o per a qualsevol altra política de foment, vaja a parar a grans conglomerats empresarials que canalitzen els beneficis obtinguts fora del territori. De tot açò és conscient la pròpia Unió Europea, que ha indicat la conveniència de fomentar este tipus d'empreses, especialment en l'àmbit local.

  • Col·laboren:
  • Consellería Economía
  • Ministerio Empleo
  • Fondo Social Europeo

FEVECTA