QUÈ ÉS UNA CTA?

Una cooperativa és una empresa constituïda per persones que s'associen lliurement per a la realització d'activitats encaminades a satisfer les seues necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtics, conforme als Principis Cooperatius.
Una cooperativa de treball associat té per objecte proporcionar als seus socis llocs de treball, mitjançant el seu esforç personal i directe, a través de l'organització comuna de la producció de béns o serveis per a tercers.
Les cooperatives de treball associat conjuguen al temps professionalitat, flexibilitat i participació. Representen un model d'empresa en què els objectius econòmics i empresarials s'integren amb altres de caràcter social. S'aconsegueix, així, un creixement econòmic basat en l'ocupació, l'equitat social i la igualtat.
Com tota empresa, la cooperativa busca obtindre rendibilitat per l'activitat realitzada. Però, a més, la fórmula cooperativa t'ofereix una sèrie d'avantatges que es deriven d'un model propi d'organització interna, així com dels principis en què basa la seua filosofia:

- És una fórmula d'ocupació estable: els socis s'uneixen per a satisfer les seues necessitats de treball en les millors condicions possibles.
- Les persones i el valor del treball estan per damunt del capital aportat. La cooperativa és una organització democràtica on les decisions es prenen de manera igualitària.
- Els treballadors són al mateix temps propietaris i gestors de la cooperativa. Per això hi ha major motivació i identificació amb l'empresa i el seu futur.
- És una fórmula empresarial en expansió que ofereix grans possibilitats als emprenedors per a obrir-se camí professionalment.

 

inici

DIFERÈNCIES AMB LES EMPRESES DE CAPITAL

inici

MODEL D'ESTATUTS
(En procés)

inici

ELS SOCIS I ALTRES FIGURES

Socis treballadors
Per a formar una Cooperativa de Treball Associat es necessita un mínim de tres persones físiques que presten el seu treball de manera efectiva en la cooperativa, és a dir, tres persones hauran d'estar d'alta en la seguretat social per a una mateixa cooperativa.
La característica distintiva d'una Cooperativa de Treball Associat respecte de les altres cooperatives és que les persones que formen part d'ella, a més d'aportar el capital, aporten el seu treball. D'aquesta manera, es crea una figura jurídica complexa, perquè s'han de fer compatibles el marc laboral i el marc societari.
La relació d'un soci amb la cooperativa és de tipus societari, cosa per la qual el seu règim jurídic queda subjecte a les normes cooperatives, autonòmica i estatal (no s'aplica, per tant, ni l'Estatut dels Treballadors ni el conveni col·lectiu del sector, excepte sotmetiment exprés per part de la pròpia cooperativa).
La cooperativa haurà d'establir l'estatut professional del soci, bé en un reglament de règim intern, bé a través d'acords adoptats per l'assemblea general, que comprendrà:

a) La forma d'organització de la prestació del treball.
b) La mobilitat funcional i geogràfica.
c) La classificació professional.
d) El règim de festes, vacances i permisos.
e) La jornada, torns i descans setmanal.
f) Les causes de suspensió o extinció de la prestació laboral.
g) Les bestretes societàries (o diners anticipats).
h) Els altres drets i obligacions dels socis que, en matèria de prestació de treball, considere convenient establir la cooperativa.

En qualsevol cas, per a la jornada, descans setmanal, festes, vacances, permisos i causes de suspensió o extinció de la prestació laboral, es respectarà els mínims establits en la legislació estatal de cooperatives. De la mateixa manera, en tot allò que no estiga regulat de forma expressa per la llei valenciana en matèria de treball associat, s'aplica supletòriament la llei estatal de cooperatives (Llei 27/1999 de 16 de juliol).
Com a cautela, es disposa que en el cas que una cooperativa de treball associat mantinga més del huitanta per cent de la seua facturació anual amb un únic client o amb un únic grup d'empreses, la bestreta societària garantida al soci en còmput anual haurà de ser equivalent al salari mitjà de la zona, sector i categoria professional corresponents.
L'assemblea general, per majoria de dos terços, podrà acordar la modificació de l'estatut professional. En aquest cas, el soci disconforme podrà sol·licitar la seua baixa de la cooperativa amb els requisits establits per a això.

Principi de portes obertes. Dret a l'admissió com a soci i baixa en la cooperativa
Com hem comentat, un dels principis que regeixen les cooperatives és el de portes obertes, que en el cas de Cooperatives de Treball Associat significa que no es pot negar ser soci a cap persona que complisca els requisits per a això i sempre que es donen les circumstàncies adequades en la cooperativa, és a dir, que existisca treball per a l'aspirant. De la mateixa manera, tampoc es pot retindre cap soci que no desitge seguir sent-ho.
La persona que estiga interessada a formar part d'una cooperativa de treball associat deurà:

- Reunir els requisits legals.
- Desemborsar una aportació mínima i, si és procedent, la quota d'ingrés.
- Seguir el procediment de sol·licitud establit en la llei i en els estatuts socials.

Els socis podran ser indefinits, que és la regla general, o de duració determinada. Aquests últims hauran d'estar previstos en els estatuts. Convé saber que cap soci podrà estar més de tres anys vinculat temporalment a la cooperativa, per la qual cosa transcorregut aquest temps, o passa a ser soci indefinit o finalitza la seua relació. El nombre d'aquests socis està limitat de manera que no podran ser més de la cinquena part en relació als socis amb vinculació indefinida ni tampoc podran superar la cinquena part dels vots d'aquests en assemblea. Té els mateixos drets i obligacions que la resta de socis, però amb alguns matisos. Per exemple, no haurà de pagar més del 50% de l'aportació obligatòria mentre estiga com a soci temporal.
Quant a la baixa del soci, per a no lesionar els drets de la resta de socis o de tercers i evitar abusos, la cooperativa pot establir en els seus estatuts un període de permanència mínima obligatòria, que mai serà superior a cinc anys i significa que, si bé el soci pot causar baixa, haurà de respondre del perjuí econòmic que aquesta, si és procedent, ocasione a la cooperativa.
Al mateix temps, la llei també protegeix als socis perquè puguen abandonar la cooperativa de forma justificada, si es donen determinades situacions, fins i tot encara que es troben dins del període de permanència obligatòria.
La llei exposa com a causes de baixa justificada:

- Pèrdua de les condicions per a ser soci.
- Imposició d'obligacions o càrregues oneroses no previstes en els estatuts.
- Modificacions substancials en la cooperativa.
- Modificació de l'estatut professional del soci.

També estan regulades en la Llei les obligacions i responsabilitats pendents del soci en causar baixa. Aquest és un mitjà de seguretat tant jurídica com econòmica.

Drets i deures del soci
Com en tota societat, en les cooperatives hi ha una sèrie de drets i deures que vénen determinats en la llei i en els estatuts socials. En el cas de les cooperatives de treball associat s'han de regular, a més dels corresponents a la vessant societària, els relatius a la prestació de treball.
L'incompliment de les obligacions socials pot donar lloc, fins i tot, a l'expulsió de la societat.

Assalariats
Són treballadors per compte alié contractats per la cooperativa. No obstant, és molt important tindre en compte que, per a dotar de contingut el principi de portes obertes i el dret a l'admissió com a soci totes les normes cooperatives estableixen límits a la contractació de treballadors.
En la nostra llei s'estableix que les cooperatives de treball associat no podran tindre més del deu per cent de treballadors amb contracte per temps indefinit, computat respecte del nombre total de socis treballadors, excepte les cooperatives que tinguen menys de deu socis, en les que podrà haver-hi un treballador contractat en la dita modalitat. No obstant això, podrà superar-se el citat percentatge sempre que, existint treballadors contractats indefinidament però a temps parcial, el nombre d'hores treballades pels mencionats treballadors no supere el deu per cent de les hores treballades per la totalitat dels socis treballadors.
Hi ha alguns supòsits que no computen i també hi ha la possibilitat del treballador de renunciar a ser soci. Si se superen els límits mencionats o el nombre de renúncies permés, la cooperativa pot ser sancionada per infringir la llei devent ben esmenar la irregularitat o ben deixar de ser cooperativa.
Quant a la contractació temporal, la llei valenciana de cooperatives no posa límits. No obstant, la Llei de Règim Fiscal sí que la limita: l'excés de treballadors temporals redueix els avantatges fiscals a què té dret la cooperativa.

Associats
L'associat és una persona o entitat que realitza aportacions únicament voluntàries al capital social de la cooperativa, sense treballar en ella, normalment a canvi d'un interés. No pot ostentar al mateix temps la condició de soci. La seua existència al si de la cooperativa dependrà de la previsió que s'haja fet en els Estatuts. Pot participar en l'Assemblea General i en el Consell rector, encara que amb caràcter limitat.
Hi ha la possibilitat, si els Estatuts ho preveuen, d'atribuir fins a un 45% dels excedents anuals a la seua distribució entre els associats en proporció al capital desemborsat. En aquest cas, també suportaran les pèrdues de l'exercici, en cas d'haver-les, en la mateixa proporció, fins al límit de la seua aportació.

Responsabilitat dels socis
La responsabilitat dels socis pels deutes socials quedarà limitada a l'import nominal de les aportacions al capital social.
La responsabilitat dels socis pel compliment de les obligacions que contraguen en l'ús dels serveis cooperatius serà il·limitada, és a dir, per les pèrdues derivades de L'activitat cooperativtizada, llevat que els Estatuts ho limiten als diners anticipats assignats als socis en l'exercici econòmic, més les seues aportacions a capital social i la seua participació en les reserves repartibles.

inici

ÒRGANS SOCIALS

L'empresa cooperativa té una vessant social i una altra econòmica o empresarial. En la primera se situen l'Assemblea General i el Consell Rector, mentre que en la segona tindrem un organigrama empresarial semblant al de qualsevol altra empresa.

Assemblea General
Està composta per tots els socis de la cooperativa degudament reunits i constitueix la màxima expressió de la voluntat social d'aquesta. Les seues competències i funcions es regulen en la llei. Pot debatre qualsevol assumpte que la llei no considere competència exclusiva d'un altre òrgan social i adoptar acords obligatoris per a tots, inclosos els absents i dissidents. És doncs, el fòrum de debat i reunió on els socis poden exercir els seus drets com a tals, i on es posa en pràctica l'autogestió, en democràcia i igualtat, fent real la màxima d'una persona un vot.

Consell Rector
És l'òrgan de govern, representació i gestió de la cooperativa amb caràcter exclusiu i excloent. Els seus membres són elegits per l'Assemblea General. Els estatuts diran el nombre de components, sent el mínim de tres. Poden haver-hi també membres suplents. El càrrec de conseller no dóna dret a retribució econòmica.
Com a mínim haurà d'existir un president i un secretari que ho seran també de la cooperativa i, excepte decisió expressa en contra, el president serà el responsable de l'execució dels acords que s'adopten, a més de correspondre-li la representació legal de la cooperativa enfront de tercers.
En les cooperatives amb menys de 10 socis podrà confiar-se la representació, govern i gestió a un administrador únic o dos administradors, que actuaran solidària o mancomunadament.
La llei atribueix al Consell rector una sèrie de funcions i competències en el marc de l'organització, gestió i representació de l'empresa i, encara que delegue les seues funcions (pot nomenar un director o gerent, fins i tot no soci, o a un conseller delegat o Comissió Executiva), continua sent competent i responsable de les actuacions objecte de delegació. També és responsable, encara que les seues actuacions hagen sigut encomanades per l'Assemblea General.

inici

EL CAPITAL SOCIAL

El capital social en les CTA està integrat per les aportacions dels socis i, si és procedent, dels associats. La cooperativa es constituirà amb un capital social mínim de 3.000 euros, íntegrament subscrit i desemborsat per aportacions obligatòries.
Les aportacions poden ser dineràries, en aquest cas han de ser desemborsades almenys en un 25%, o en espècie, per a les que s'exigeix el seu total desemborsament.
Les aportacions al capital poden ser obligatòries i voluntàries.
Aportacions obligatòries. Són les que s'han de fer com a aportació inicial per a ser soci, o les que posteriorment decideix l'Assemblea General a fi d'obtindre finançament intern de la cooperativa. Només les pot realitzar el soci.
Aportacions voluntàries. L'Assemblea General podrà acordar l'admissió d'aportacions voluntàries de socis i associats, fixant les seues condicions de subscripció, retribució i reemborsament. En cap cas la subscripció d'aquest tipus d'aportacions podrà ser posterior als 6 mesos des de l'acord d'emissió. A més, el seu reembors no podrà ser anterior als tres anys des de la data de subscripció.

Remuneració de les aportacions
En el cas de les aportacions obligatòries, estarà condicionada a l'existència de resultats positius o reserves disponibles. Quant a les aportacions voluntàries, serà l'acord d'emissió el que determine la seua remuneració o el procediment per a determinar-la. En cap dels casos la retribució del capital serà superior a sis punts per damunt de l'interés legal del diners.

inici

DOCUMENTACIÓ SOCIAL I COMPTABLE

Les Cooperatives de Treball Associat estan obligades a portar els següents llibres i documents:
Documentació social

1. Llibre de registre de socis i aportacions socials
2. Llibres d'actes:
- De l'Assemblea General.
- Del Consell rector.

Documentació comptable

1. Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals:
- Balanç inicial detallat.
- Balanços de comprovació de sumes i saldos.
- Comptes anuals:
Balanç de situació.
Pèrdues i Guanys.
Memòria.
Informe de gestió (només les que tinguen l'obligació d'auditar els comptes).
2. Llibre Diari.

inici

DISTRIBUCIÓ D'EXCEDENTS

Els excedents cooperatius
En les Cooperatives de Treball Associat cal distingir dos tipus de resultats: els resultats ordinaris cooperatius (propis de l'activitat cooperativitzada) i els resultats extraordinaris (propis d'operacions o esdeveniments esporàdics, aliens a l'activitat cooperativitzada).
En les cooperatives, el resultat derivat de la diferència positiva entre els ingressos ordinaris cooperatius i les deduccions corresponents en concepte de despesa és denominat per llei com a excedent, reservant el terme benefici quan les diferències positives s'obtinguen en resultats extraordinaris.
Els excedents nets de l'exercici s'aplicaran, abans de considerar l'Impost de Societats, a dotar les Reserves Obligatòries. Posteriorment, l'excedent net repartible (una vegada deduït l'impost de Societats) serà aplicat als fins que decidisca l'Assemblea. La Llei estableix tres possibilitats:

a) Reserva Voluntària.
b) Participació dels treballadors assalariats.
c) Distribució de retorns als socis treballadors, en proporció a les operacions fetes per cada u amb la cooperativa en l'exercici corresponent. Només podran repartir-se retorns quan la Reserva Obligatòria abaste, almenys, la quantia del capital social estatutari. La distribució de retorns podrà fer-se efectiva mitjançant el pagament en efectiu, mitjançant la seua incorporació al capital social i/o mitjançant la creació d'un Fons de Retorns.

El benefici extraordinari, abans de considerar l'Impost de Societats, i després de compensar les pèrdues d'exercicis anteriors, es destinarà:

a) a) Com a mínim un 50% a la RESERVA OBLIGATÒRIA o al FFPC, tenint en compte que fins que la Reserva Obligatòria no abaste almenys la xifra del capital social estatutari, no serà possible aplicar aquests beneficis a altres fins.
b) La resta, a la RESERVA VOLUNTÀRIA.

inici

IMPUTACIÓ DE PÈRDUES

Pèrdues de l’activitat cooperativitzada
Els Estatuts hauran de fixar els criteris d'imputació d'aquest tipus de pèrdues. Podran ser:

a) Als socis (si els Estatuts ho preveuen, es podrà fixar un límit màxim equivalent a l'import de les bestretes societàries, més les seues aportacions a capital social i la seua participació en la reserva disponible),
b) a la reserva Voluntària, i/o
c) a la Reserva Obligatòria, sempre que no quede per davall de la quantia del capital social estatutari.

Pèrdues Extraordinàries
Aquest tipus de pèrdues podrà imputar-se tant a la Reserva Obligatòria com a la Reserva Voluntària.

inici

LES RESERVES

Reserves Obligatòries
La normativa cooperativa estableix els següents fons obligatoris i irrepartibles:
Reserva Obligatòria.
L'objecte d'aquest fons és garantir (enfront de tercers), consolidar i desenvolupar la cooperativa, atés que té caràcter irrepartible.
Les reserves o fons s'apliquen en la totalitat dels béns de la cooperativa i no és necessària la seua materialització en un bé concret. El seu import, com a mínim, serà igual al del capital social estatutari. Mentre que no se abaste aquesta xifra, no es podrà donar un altre destí als excedents i beneficis.
Es nodreix de les fonts següents:

- Quotes d'ingrés dels nous socis. La quantia de la quota d'ingrés no podrà excedir el resultat de dividir la Reserva Obligatòria entre el nombre de socis.
- 50%, com a mínim, dels resultats extraordinaris (mínim conjunt amb el FFPC)
- El 20%, com a mínim, dels excedents cooperatius, fins que aquesta abaste la xifra del capital social subscrit en la data de tancament de l'exercici.
- Deduccions de les aportacions obligatòries d'un soci que ha causat baixa voluntària no justificada o expulsió.
- Assignació com a conseqüència de la regularització de balanços.

Fons de formació i promoció cooperativa (FF i PC)
Representa els recursos mínims que les cooperatives han de destinar a la formació dels seus socis i treballadors, ja siga sobre principis i tècniques cooperatives o de tecnologia necessària per al desenvolupament de la seua activitat. Haurà de finançar, a més, activitats de difusió del cooperativisme, promoció de relacions intercooperatives i el desenvolupament cultural i social de l'entorn.
Es nodreix de les fonts següents:

- Subvencions, donacions i ajudes per al compliment dels seus fins.
- Sancions imposades als socis.
- Com a mínim el 5% de l’excedent cooperatiu.
- El 50% com a mínim (mínim conjunt amb la Reserva Obligatòria) dels beneficis extraordinaris.
Fins al moment de la seua utilització ha de conservar-se en efectiu o en elements molt líquids.

Reserves Voluntàries
Aquesta reserva té caràcter repartible i es destinarà a les finalitats que hagen determinat els estatuts o l'Assemblea General si és procedent. La Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana preveu dues possibilitats:

a) Compensar pèrdues de qualsevol naturalesa.
b) Distribuir-la entre els socis.
Es nodreix dels fons següents:
- D'un percentatge de l'excedent cooperatiu (després de dotar les reserves obligatòries).
- Fins al 50% com a màxim dels beneficis extraordinaris.a) Compensar pèrdues de qualsevol naturalesa.
b) Distribuir-la entre els socis.

Es nodreix dels fons següents:
- D'un percentatge de l'excedent cooperatiu (després de dotar les reserves obligatòries).
- Fins al 50% com a màxim dels beneficis extraordinaris.

inici

SEGURETAT SOCIAL

Els socis treballadors de les Cooperatives de Treball Associat tenen dues opcions per a incorporar-se al Sistema de la Seguretat Social:

- Assimilar-se com a treballadors per compte alié en el Règim General o Especial que, per raó de l'activitat, els corresponga.
- Règim Especial de Treballadors autònoms.

Amb poques paraules, les diferències entre l'un i l'altre règim consisteixen en els costos i en les contingències que cobreix cada un. L'opció haurà de fer-se en els estatuts de la cooperativa i afecta a tots els seus socis. Només podrà canviar-se mitjançant modificació de la clàusula corresponent dels estatuts i sempre que hagen transcorregut, almenys, cinc anys des de la data de l'anterior opció.
Els treballadors assalariats tenen la condició de treballadors per compte alié, i es donen d'alta en el Règim General o en l'específic per l'activitat exercida.

Costos
Mentre que en el Règim Especial de Treballadors autònoms la cotització és per compte exclusiu del soci, sent la quota mínima fixa mensual d'uns 210 € per a l'any 2003 inclosa la cobertura per incapacitat temporal (IT); en el Règim General hi ha una cotització per part de l'empresa sobre el "salari" (un 31%), anomenada quota patronal, i una altra part cotitzada pel soci treballador (sobre un 7%) també sobre la seua retribució, anomenada quota del treballador.

Cobertura de contingències
Com a nota destacable, ha de tindre's en compte que en el RETA no s'està cotitzant per desocupació, raó per la qual no hi ha dret a aquesta prestació.

inici

RÈGIM FISCAL

El règim fiscal de les cooperatives es caracteritza per dos aspectes:

- D'una banda, fomenta les societats cooperatives en atenció a la funció social que desenvolupen, ja que faciliten l'accés dels treballadors als mitjans de producció i promouen la seua adequació i formació.
- Per un altre, reconeix els principis essencials de la institució cooperativa.

Classificació fiscal de les cooperatives
A efectes fiscals les cooperatives es classifiquen en: cooperatives no protegides, cooperatives protegides i cooperatives especialment protegides.

Classificació de les cooperatives des de l'òptica fiscal.
Protegides
Totes les cooperatives que es constituïsquen d'acord amb la llei de cooperatives corresponent.
Especialment protegides
Les de treball associat, agrícoles, explotacions comunitàries de la terra, del mar i de consumidors i usuaris que complisquen determinats requisits.
Una cooperativa de treball associat serà especialment protegida quan, podent accedir a la condició de cooperativa protegida, complisca tots i cada u dels requisits següents :

- Que associen únicament a persones físiques que presten el seu treball personal en la cooperativa per a produir en comú béns i serveis per a tercers.
- Que l'import mitjà de les seues retribucions (incloses bestretes i retorns ) no excedisquen del 200% de La mitjana de les retribucions normals en el mateix sector de l'activitat.
- Que el nombre de treballadors assalariats amb contracte per temps indefinit no excedisca del 10% del total dels socis. Si el nombre de socis és inferior a 10, podrà contractar-se un treballador assalariat. Aquest límit ve ja imposat per la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
- Que el nombre de jornades legals realitzades per treballadors assalariats mitjançant un altre tipus de contractació no supere el 20% del total de jornades legals realitzades pels socis.

No protegides
Les que han incomplit algun precepte dels establits en l'art. 13 de la Llei 20/1990, de 19 de desembre.
Causes de pèrdua de la condició de cooperativa fiscalment protegida
(Art. 13 de la Llei 20/1990, sobre règim fiscal de les cooperatives.)

1. No efectuar les dotacions a la Reserva Obligatòria i al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa en els supòsits, condicions i per la quantia exigida en les disposicions cooperatives.

2. Aplicar quantitats del Fons d'Educació i Promoció a finalitats distintes de les previstes per la llei.

3. Incomplir les normes reguladores del destí del resultat de la regularització del balanç de la cooperativa o de l'actualització de les aportacions dels socis al capital social.

4. Retribuir les aportacions dels socis o associats al capital social amb interessos superiors als màxims autoritzats en les normes legals o superar tals límits en l'abonament d'interessos de demora en el supòsit de reemborsament de les aportacions o pels retorns cooperatius meritats i no repartits per incorporar-se a un fons especial constituït per acord de l'Assemblea General.

5. Quan els retorns socials foren acreditats als socis en proporció distinta a les entregues, activitats o serveis realitzats amb la cooperativa o foren distribuïts a tercers no socis.

6. No imputar les pèrdues de l'exercici econòmic o imputar-les vulnerant les normes establides per la llei, els estatuts o els acords de l'Assemblea General.

7. Quan les aportacions al capital social dels socis o associats excedisquen els límits legals autoritzats.

8. Participació de la cooperativa en quantia superior al 10% en el capital social d'entitats no cooperatives. No obstant això, aquesta participació podrà aconseguir el 40% quan es tracte d'entitats que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la pròpia cooperativa.

9. La realització d'operacions cooperativitzades amb tercers no socis, fora dels casos permesos en les lleis, així com l'incompliment de les normes sobre comptabilització separada de tals operacions i destí al Fons de Reserva Obligatori dels resultats obtinguts en la seua realització. Cap cooperativa, qualsevol que siga la seua classe, podrà realitzar un volum d'operacions amb tercers no socis superior al 50% del total de les de la cooperativa, sense perdre la condició de cooperativa fiscalment protegida.

10. A l'ocupació de treballadors assalariats en nombre superior a l'autoritzat en les normes legals per aquelles cooperatives respecte de les quals existisca tal limitació.

11. L'existència d'un nombre de socis inferior al previst en les normes legals, sense que es restablisca en un termini de sis mesos.

12. La reducció del capital social a una quantitat inferior a la xifra mínima establida estatutàriament, sense que es restablisca en el termini de sis mesos.

13. La paralització de l'activitat cooperativitzada o la inactivitat dels òrgans socials durant dos anys, sense causa justificada.

14. La conclusió de l'empresa que constitueix el seu objecte o la impossibilitat manifesta de desenvolupar l'activitat cooperativitzada.

15. La falta d'auditoria externa en els casos assenyalats en les normes legals.

Beneficis fiscals de les cooperatives protegides

En l'Impost sobre Societats tindran la consideració de despeses deduïbles per a la determinació de la base imposable (BI) els següents:

- Les quantitats que les cooperatives destinen, amb caràcter obligatori, al Fons de Formació i Promoció cooperativa.
- Els interessos a què tenen dret els socis i associats per les seues aportacions obligatòries o voluntàries al capital social sempre que el tipus d'interés no excedisca de l'interés legal dels diners, incrementat en tres punts per als socis i cinc punts per als associats.

Beneficis fiscals de les cooperatives especialment protegides
A més dels beneficis establits per a les fiscalment protegides:

inici

EL PAGAMENT ÚNIC

MESURES PER AL FOMENT DE LES COOPERATIVES: EL PAGAMENT ÚNIC (RD. 1044/1985 DE 19 de juny)

Possibilitat (no és un dret adquirit) de percebre la prestació de desocupació que li correspondria al treballador d'una sola vegada, en el cas de crear una cooperativa o entrar a formar part d'ella. Aquesta quantitat s'haurà d'invertir en l'empresa.

Qui pot sol·licitar el pagament únic?
Podran sol·licitar el pagament únic les persones que reunisquen els requisits següents:

- Tindre dret a la prestació per desocupació en la seua modalitat contributiva. Açò exclou el subsidi per desocupació.
- Acreditar en l'INEM que seran socis en una CTA.
- No haver fet ús d'aquesta opció en els 4 anys immediatament anteriors.
- Tindre dret a percebre la totalitat o part de les mensualitats que en dret corresponguen, sempre que el seu nombre siga igual o superior a tres.
- Aportar els diners per a l'aportació obligatòria per a ser soci. El que quede pendent serà subvenció a les despeses de Seguretat Social.
- En cas de treballadors que pretenguen ser socis, no podran haver mantingut una relació laboral amb la cooperativa superior a 12 mesos.

Quins tràmits són necessaris?
Tota la tramitació del pagament únic es realitzarà davant de l'oficina d'ocupació corresponent on s'entreguen fulls informatius respecte dels tràmits a continuar per a la seua formalització i cobrament. A més, en alguns casos, les persones que perceben la desocupació en la modalitat de pagament únic tenen possibilitat d'obtindre subvencions en les cotitzacions a la seguretat social.
Important:
A fi d'evitar problemes administratius respecte del reconeixement del pagament únic, quan es tracte d'una cooperativa de nova creació, és imprescindible que es realitze la sol·licitud abans de firmar la constitució de la cooperativa davant del notari.

inici