Les cooperatives de treball recuperen l'ocupació

COCETA tanca la seua Assemblea assenyalant les dades positives del sector, la recuperació d'empreses en cooperativa i l'àmplia representació de joves i dones

"Les cooperatives de treball funcionen des de la política dels fets". Amb aquesta frase el president de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA) va tancar l'Assemblea anual de l'entitat i va explicar les dades positives del sector, davant d'altres fórmules empresarials.

A Espanya hi ha més de 17.000 cooperatives de treball, amb més de 230.000 socis treballadors i una facturació per sobre dels 35.000 milions d'euros.

Aquestes empreses han destruït fins a deu punts menys que la resta de fórmules empresarials, "el que indica que d'haver-se comportat totes les empreses així, no s'haurien destruït 1.800.000 llocs de treball", ha indicat Pedreño. Aquells municipis on s'ha perdut menys ocupació són municipis amb un fort component d'activitat cooperativa.

Pedreño va remarcar algunes dades més. La durada de vida de les empreses cooperatives era el 2007 del 24%. A final de 2014 era del 32,1%. Més de 8 punts més.

En aquest mateix període les empreses cooperatives amb més de 250 treballadors han passat del 22% al 31.8%. Gairebé deu punts de diferència. "I això es diu creixement i consolidació", ha indicat.

A més, en les cooperatives de treball el 80% de l'ocupació és indefinit i el 81% és a jornada completa. Les dones representen gairebé el 50% del total de llocs de treball. I els joves (fins a 39 anys), gairebé el 43%. D'altra banda, les cooperatives de treball afavoreixen la inserció de persones de col·lectius amb dificultats.

Durant l'Assemblea van participar personalitats com Dirk Lhnhoff, president de Cooperatives Europe, que va agrair al moviment cooperatiu espanyol per la seua aportació a l'economia social europea. Carlos Sánchez, nou regidor d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Madrid, va estar en la inauguració i ha remarcat que volen facilitar que el pensament col•lectiu que es dóna en el cooperativisme "no es trobe amb barreres, sinó amb braços oberts". En acabar, la secretària general d'Ocupació, Engracia Hidalgo, ha indicat que "hem de reconèixer la tasca dels que han ajudat i recolzat sense reserves -models com el cooperatiu-, al fet que la creació d'ocupació s'enfortisca".

"Esperança i il·lusió per als joves"

L'Assemblea es va tancar amb l'organització d'un seminari titulat "El cooperativisme a Espanya", en què han assistit persones de tot Europa, que han volgut conèixer de primera mà la fortalesa del moviment cooperatiu espanyol, un dels més forts i més coneguts del continent.

Durant la jornada es va dur a terme una taula sobre cooperatives i joventut, que tenia com a objectiu conèixer la realitat de la participació dels joves en les cooperatives espanyoles.

Pablo Ascasibar, president de l'organització de cooperatives de Madrid, Cooperama, va resumir que "les entitats del cooperativisme han de participar perquè els estudiants de grau superior sàpiguen que poden crear una cooperativa. I vincular-se a les xarxes que estan sorgint a nivell europeu de joves cooperativistes".

Per la seua banda, Eduardo Baamonde, director de Cooperatives Agroalimentàries, va dir que "ha anat creixent el nombre de joves que s'han apropat a les cooperatives del sector, no sé si a causa de la crisi o si han vingut a quedar-se. Aquests joves són més exigents i menys fidels. Busquen rendibilitat, serveis i eficiència".

Finalment, Félix Martín, secretari de les cooperatives de Consum, reunides en Hispacoop, va afegir que "el problema que tenim és que els socis consumidors són majoritàriament dones majors de 45 anys. Els joves s'acosten quan tenen necessitat. Hem tret unes línies específiques per a joves amb productes ecològics, carnet jove, etc. En un futur ens plantegem unir necessitat i joventut".

La taula va estar moderada per Malena Riudavert, que va indicar que "les cooperatives estem capacitades per donar resposta a les necessitats dels joves, com són l'ocupació, la innovació, la formació, els serveis, la rendibilitat i l'eficiència. Ressaltem com a conclusió que les cooperatives podem i tenim l'obligació d'aportar esperança i il•lusió als joves".

Empreses reconvertides, una forma de salvar activitat econòmica i ocupació

Una de les taules que va cridar l'atenció va ser la de les empreses recuperades. Hi ha diversos tipus de modalitats d'empreses reconvertides a cooperatives. Quan l'empresa fa fallida i els treballadors se la queden, la gestionen i la refloten; les que provenen d'una crisi, són casos en què abans de trencar els amos ofereixen als treballadors cooperativitzar l'empresa. Les empreses són reflotades entre tots, inclosos els antics propietaris; les que provenen d'una jubilació, empreses sanes els amos de les quals no tenen familiars per fer relleus generacionals i les venen als seus propis treballadors, ajudant-los perquè després puguen seguir sols; i les que provenen de EROs massius. No es recupera la mateixa empresa, però els empleats que se'n van, després d'haver treballat molts anys junts, tenen unes capacitats i un coneixement d'equip que pot ser aprofitat.

Pablo Sánchez Egea, tècnic d'assessorament d'COCETA i de la seua organització a Múrcia, UCOMUR, ha remarcat que "els elements comuns que es produeixen en aquests processos d'empreses mercantils són la por de les persones, ja que ho arrisquen tot (atur, Fogasa i estalvis); la rapidesa amb que s'ha de realitzar el procés, la necessitat de suport i assessorament per part d'una organització territorial; i el suport de les administracions públiques i una entitat financera perquè el projecte tire endavant. Això és clau".

Van participar també dos membres d'empreses reconvertides a cooperatives, com Salvador Bolancer, de l'empresa recuperada fa 34 anys, Mol Matric, qui va explicar la seua experiència i ha remarcat que "l'important per recuperar empreses és tenir un bon grup promotor, no un sol líder" i que "és important la cooperació de tots, des de les organitzacions del cooperativisme fins a les famílies dels implicats". Va afegir també que "en aquella època ens consideràvem obrers, i això era important per no creure que anàvem a passar a un altre estatus i seguir com estàvem".

L'altre representant de les empreses recuperades espanyoles va ser Miquel Ruiz, de la cooperativa d'ensenyament valenciana "Mestres de la Creu". "Per a mi és molt important la difusió del model cooperatiu, una tasca que no pot recaure només en el sector", ha indicat. "Jo apel•laria a la responsabilitat de l'administració pública per a impulsar processos de transformació o de creació de cooperatives".

La taula va estar moderada per la periodista Mariana Vilnitzky, de la cooperativa Alternatives Econòmiques, que va remarcar la força de les empreses recuperades espanyoles, però molt poc reconegudes. Va concloure que caldria prestar molta més atenció, dedicant fons a recuperar empreses, com ho fan França i Argentina.

En la cloenda, Manuel Mariscal, president de l'organització de cooperatives de treball mundial CICOPA (per les seues sigles en anglès), i vicepresident de COCETA, va clausurar el seminari remarcant el moment històric en què vivim i en què el cooperativisme ha de ser canal de les necessitats i demandes de la societat.

Publicada: 23/06/2015