Les empreses d'Economia Social encapçalen la contractació de persones amb discapacitat a la Comunitat

Tenen en les seues plantilles un percentatge entre dues i tres vegades superior de persones amb discapacitat que la resta de fórmules empresarials

Les empreses d'Economia Social de la Comunitat Valenciana compten en les seues plantilles amb un percentatge dues o tres vegades superior de persones amb discapacitat que la resta de fórmules empresarials.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi 'L'Economia Social com a motor de l'ocupació per a les persones amb discapacitat', recentment presentat al Saló de la Delegació Territorial de l'ONCE i elaborat per Fundació ONCE amb el cofinançament del Fons Social Europeu i la col•laboració de la Confederació Empresarial Espanyola de l'Economia Social (CEPES).

En aquest esdeveniment van estar presents el delegat territorial de l'ONCE a la Comunitat Valenciana, José Manuel Pichel; el director de FSC Inserta a la Comunitat Valenciana, Vicente Micó; el president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana i conseller responsable de l'Àrea d'RSE de CEPES, Emili Villaescusa; i la consultora d'Abay Analistas, Núria Guilló.

Una de les principals conclusions de l'estudi és que, a nivell estatal, les empreses de l'Economia Social incorporen "un percentatge molt superior" de persones amb discapacitat en les seues plantilles (el 6,2% dels treballadors) en comparació amb la resta d’empreses mercantils (el 1,7%).

A més, la mida de les empreses és una variable rellevant en la contractació de les persones amb discapacitat. A Espanya, el percentatge de treballadors amb discapacitat és superior en les empreses de grans dimensions sobre les mitjanes (el 9,3% i el 2,2% respectivament). En aquest aspecte, la Comunitat Valenciana, juntament amb Catalunya, Andalusia i Madrid aglutinen en conjunt el 63% del total dels treballadors amb discapacitat en empreses mitjanes i grans de l'Economia Social.

Primacia de les persones

Emili Villaescusa ha afirmat que "l'Economia Social ha demostrat ser una eina fonamental per a generar ocupació i riquesa econòmica i social, però que, sobretot, destaca per les seues característiques de solidaritat i per anteposar a les persones per sobre de qualsevol consideració".

"Precisament per aquests motius", ha afegit Villaescusa, "les empreses i entitats de l'Economia Social han apostat fermament per la inclusió de les persones amb discapacitat i s'han convertit en el principal escenari de normalització i visibilitat d'aquest col•lectiu".

José Manuel Pichel ha recordat que a l'ONCE i les empreses del seu grup treballen 67.000 persones, entre elles 27.000 venedors i 39.000 més en el grup d'empreses (que engloba bugaderies, hotels i altres serveis), i que l'ONCE va créixer en 2014 " una mica més del 3%", mentre que durant 2015" estem creixent al voltant del 10%". "Amb això", ha indicat Pichel, "estem posant de manifest que lo social i lo empresarial és rendible, fins i tot ens atrevim a dir que és molt rendible".

Per tot això, el delegat territorial de l'ONCE ha animat a les empreses i entitats a consolidar aquesta "generació d'ocupació de qualitat", ja que, ha subratllat, "suposa activar una palanca de la creació d'ocupació que necessita el compromís de tots ".

Per la seua banda, Vicente Micó ha demanat "posar en comú el potencial que l'Economia Social pot representar per a les persones amb discapacitat" i ha recordat que no es pot parlar "d'integració si no hi ha inserció laboral".

A més, el director de FSC Inserta a la Comunitat Valenciana ha defensat la necessitat d'aquest tipus d'estudis, ja que "per poder proposar solucions i establir línies d'actuació, és fonamental disposar d'informació i dades precises".

Micó ha aprofitat també per recordar la recent creació de l'Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball a Espanya (ODISMET) i ha assenyalat que l'estudi 'L'Economia Social com a motor de l'ocupació per a les persones amb discapacitat' llança unes conclusions que "evidencien que encara queda molt per fer i que és necessari el treball de totes les parts, més encara quan el treballar per i per a les persones forma part de l'ADN social".

Núria Guilló ha estat l'encarregada de desgranar les dades més rellevants d'aquest estudi. Així, ha explicat que una de les principals conclusions és que "les empreses i entitats de l'Economia Social poden ser un oportú escenari de normalització i visibilització de la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat, exercint de motor per a l'accés al mercat ordinari de treball ".

Guilló ha destacat com aspecte positiu que "una vegada que l'empresa ha tingut una experiència satisfactòria amb la contractació d'una persona amb discapacitat, trenca amb aquesta barrera", de manera que la presència prèvia d'un treballador amb discapacitat es veu per part de les empreses com el "principal element facilitador". A més, l'estudi revela que el 99% de les empreses que ja ha contractat un treballador amb discapacitat recomanaria contractar una altra empresa que encara no ho haja fet, ja que fan la seua feina com "qualsevol altre treballador".

Per tot això, la consultora ha recomanat actuar en les xicotetes i mitjanes empreses, "on encara queda camí per recórrer" i focalitzar les actuacions en empreses que encara no tenen cap persona amb discapacitat "per aconseguir una primera experiència reeixida d'integració".

Finalment, Guilló ha assenyalat les tres principals estratègies a desenvolupar per part de les entitats especialitzades per millorar el procés d'inserció laboral de persones amb discapacitat. Segons l'estudi, aquestes tres línies són "propiciar espais de trobada" entre l'àmbit de la discapacitat i l'Economia Social, realitzar una "assistència especialitzada a l'Economia Social i continuada en el temps" i portar a terme la "comunicació i difusió de casos d'èxit i avenços "en aquest sentit.

L'estudi està disponible en format pdf accessible a les web de CEPES (www.cepes.es/publicaciones_cepes), així com en Fundació ONCE (www.fundaciononce.es/es/pagina/publicaciones-1) i el portal Per Talent (www.portalento.es/comunicación/publicaciones)

Publicada: 06/10/2015