Un reportatge de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives posa a la cooperativa Mestres de la Creu com a exemple d’educació inclusiva

Un percentatge significatiu de l'alumnat d'aquest centre de Mislata procedeix de població refugiada i, en general, migrant

El col·legi Santa Cruz de Mislata (València) acull, atén, educa i integra a les seues aules a desenes de xiquetes i xiquets que des de fa anys vénen a Espanya fugint de les conseqüències tràgiques de la guerra que els menors pateixen per la seua especial vulnerabilitat. Lluny de la seua llar, amb el trauma de la fugida i el record de la violència, l'escola “té un paper molt important en la integració” a una nova societat, com explica el director pedagògic del centre, Miquel Ruiz.

Tant Ruiz, com la coordinadora del programa plurilingüe de l'escola, Raquel Beltrán, i una de les tutores del centre, lris Gómez, insisteixen en la importància d'aconseguir que cadascuna de les xiquetes i xiquets que van puguen fer del col·legi el seu refugi, gràcies a una educació pensada i aplicada "a partir d'uns objectius bàsics lligats als drets i deures que, com a ciutadans, volem i oferim a aquell que vinga".

D'aquesta manera, el projecte pedagògic amb el qual treballen parteix de la idea que cada alumne compta amb les seues circumstàncies i particularitats. Ni els diferents idiomes, ni la procedència, ni el color de la pell, ni la cultura suposen una barrera perquè les xiquetes i xiquets d'aquest col·legi puguen ser companys i amics.

Al principi "no entenia res"

Gulzac va arribar a València amb cinc anys des del Pakistan recorda als seus companys de classe: "Amb mi vau intentar parlar tots els idiomes, anglès, àrab, i no hi havia manera. No entenia res". És la seua amiga Ana qui apunta: "Sí, però anys més tard, quan va venir Abdulac vam poder entendre el que deia gràcies al fet que feies de traductor".

Per la seua banda, Sarai, de nacionalitat colombiana, explica en valencià com alguns arriben "parlant una mica d'anglès" i són els mateixos alumnes, juntament amb els mestres, els qui els ajuden amb l'idioma. Cristian, també d'origen colombià, assevera que sempre acaben "trobant la manera d’ajudar-los i fer-nos amics".

Així, el director pedagògic, Miquel Ruiz, ha explicat que el treball per la inclusió de la població refugiada "cal, sobretot quan les circumstàncies així ens ho demanen". És, a més, "una tasca que pot donar uns resultats molt satisfactoris, com és el nostre cas", ha remarcat.

El centre, situat a la frontera entre Mislata i València, s'organitza des de fa cinc anys com una cooperativa. A més a més, té la catalogació com a CAES (Centre d'Acció Educativa Singular). Aquesta es deu al seu treball d'escolarització d'un percentatge molt significatiu de població refugiada i, en general, migrant sobre el total de l'alumnat.

Una escola cooperativa

Fundat a meitat de la dècada dels seixanta, el col·legi va donar un gir a la seua política educativa a principis dels anys noranta, després de l'obertura en els voltants del Centre d'Acollida a Refugiats (CAR) de Mislata. Després d'aquesta circumstància, aquesta escola de barri va assumir la responsabilitat d'escolaritzar els xiquets i xiquetes que residien al CAR, institució pública que acull famílies i persones individuals sol·licitants d'asil.

"El nostre projecte educatiu es va contagiar d'aquesta realitat tan diversa", recorda Miquel Ruiz, qui apunta que aviat es van adonar que l'organització tradicional de l'escola "no funcionava". Per això, es van llançar a per un "canvi substancial" en la manera d'educar, amb el "compromís de totes i tots d'actuar en comunitat en la tasca d'acollida i inclusió de les persones refugiades i migrants". Una tasca que ara forma part de la identitat del centre.

Lluny de ser un impediment, al centre aposten pel manteniment de la identitat dels seus estudiants, una qüestió en la qual les llengües maternes tenen molt a dir. "És important que els alumnes no obliden d'on vénen, i per això organitzem moltes activitats en les quals es fomenta el sentiment identitari i de pertinença", apunta el director pedagògic de l'escola.

Per al curs 2015-2016 hi ha matriculats 465 alumnes des del Primer Cicle d’lnfantil fins al CCFF de Grau Mitjà de Gestió Administrativa, amb un projecte lingüístic plurilingüe que preveu l'ensenyament del valencià, el castellà i l'anglès (llengua vehicular en algunes àrees).

En lnfantil fan servir el mètode 'Artigal' per a l'aprenentatge de l'anglès, amb el qual els alumnes aprenen a explicar contes en anglès, primer sense suport visual i després amb ell. Una manera senzilla d'integrar el vocabulari i les estructures bàsiques de la llengua. "Es donen molts casos", segons ha afegit la coordinadora del programa plurilingüe a l'escola, Raquel Beltrán, que els alumnes "tenen dues llengües, una per part del pare i una altra de la mare.

L'esperit cooperatiu de l'escola i la mentalitat oberta del seu equip docent complementen la tasca d'inclusió i aprenentatge de l'alumnat, a més el projecte pedagògic establert parteix de la idea que cada alumne compta, amb les seues circumstàncies i particularitats. "Cada xiquet aprèn partint del seu nivell i fins on arriba. No establim un nivell únic", indica la tutora de cinquè de Primària, lris Gómez, que subratlla que el sistema educatiu es fonamenta en la inclusió i integració "perquè els més menuts facen de l'escola el seu refugi".

El reportatge "L'escola: educació, integració i refugi" es pot veure al següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=6p4dUZZISbM&list=PL8C548999C6EAC130

Publicada: 14/01/2016