Les cooperatives volen estar en l'agenda política després del 28 A

"Els i les presidenciables reconeixen que les cooperatives són un actor socioeconòmic de primer ordre i es comprometen a impulsar-les des de la Generalitat"

La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval) ha finalitzat la ronda de contactes amb els partits polítics que aspiren a governar la Generalitat després de les eleccions del 28 d'abril. En el transcurs de les reunions, la Confederació ha traslladat com a proposta destacada la continuïtat al pla de suport i foment del cooperativisme (Fent Cooperatives), que conté més de cent mesures per potenciar la creació, consolidació i desenvolupament de les empreses cooperatives i incrementar la seua competitivitat. Pel president, Emili Villaescusa, "cal dotar aquest pla amb mitjans i recursos suficients i prioritzar la seua execució".

Concoval també ha demanat als polítics que siguen valents i aborden amb decisió la necessària revisió del model de participació institucional dels agents socioeconòmics en el diàleg social i en les taules consultives de la Generalitat. A més, la Confederació proposa una nova organització de les competències en matèria de cooperativisme dins de l'Administració autonòmica; l'ensenyament del cooperativisme en tots els nivells d'educació reglada i el recurs a les cooperatives escolars com a eina pedagògica per fomentar els valors ètics associats al desenvolupament sostenible; la prevalença del cooperativisme en la contractació pública i en les polítiques de RSE (responsabilitat social empresarial); la revisió i actualització de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana; i l'adaptació de la formació professional no reglada a les necessitats de les cooperatives, els representants dels quals haurien de formar part de ple dret del Consell del Servei Valencià d'Ocupació i Formació (hui Labora, abans SERVEF).

Villaescusa ha recordat als partits polítics que "les cooperatives generen el 6'2% del PIB valencià i són empreses compromeses amb el territori, que ni es venen, ni se'n van", subratllant que "creen ocupació estable i de qualitat i, al mateix temps, són socialment responsables, perquè assumeixen valors i principis que penetren en l'activitat econòmica i irradien una acció social i cultural d'interès col•lectiu". Concoval ha presentat el sector cooperatiu davant les forces polítiques com un actor clau per al progrés de la Comunitat, que pot aportar solucions compartides a problemes socials com l'atur, la deslocalització o la discriminació.

El cooperativisme en els programes electorals

Des de mitjans de febrer, Concoval s'ha reunit amb els partits polítics que tenen representació parlamentària a les Corts. Tots els i les presidenciables, sense excepció, han reconegut que les cooperatives són un actor socioeconòmic de primer ordre. I, en major o menor mesura, s'han compromès a recollir en els seus programes electorals les inquietuds del cooperativisme valencià.

La candidata del Partit Popular, Isabel Bonig, va assegurar als representants de la Confederació que la participació institucional s'ha d'obrir per adaptar-se a l'estructura de la societat de hui, que no és la mateixa que quan es va definir l'actual model de diàleg social. Aquest compromís l'han recollit en el programa electoral, així com la creació d'un servei propi per al Consell Valencià de Cooperativisme i la resta de propostes que li van ser plantejades en la reunió per Concoval.

Per la seua banda, Rubén Martínez, candidat de Unides Podem, va declarar en la reunió mantinguda amb la Confederació que el model d'empresa cooperativa coincideix amb la idea del seu partit de com s'ha de fer economia i que, en conseqüència, atendria les peticions de Concoval. I així ha estat. De fet, la formació morada ha recollit totes les reivindicacions de les cooperatives en el seu programa electoral, que dedica un capítol sencer al cooperativisme i l'economia social.

A la reunió mantinguda amb Ciutadans, el cap de programes de campanya per a les eleccions autonòmiques, Tomás Pascual, i la diputada provincial, Mamen Peris, es van comprometre a donar visibilitat al cooperativisme en el seu programa electoral. Amb el programa electoral a la mà, únicament trobem una referència al cooperativisme: el relleu generacional a les explotacions agràries per garantir la permanència de l'activitat i els llocs de treball al camp.

En el cas de Compromís, en la reunió mantinguda amb la candidata Mònica Oltra, es va apostar per donar continuïtat als projectes iniciats en la novena legislatura i per seguir assenyalant al cooperativisme com el millor model empresarial per a un desenvolupament econòmic i social sostenible. El seu programa al•ludeix al foment de les cooperatives i l'economia social per impulsar un canvi en el model productiu. També trobem referències a les cooperatives de crèdit, cap a les que Compromís proposa traslladar els comptes de la Generalitat; a les cooperatives d'habitatges, per a les que es planteja la cessió de terrenys públics a preu assequible que proporcionen allotjament en dret d'ús per a joves; i a les cooperatives agroalimentàries, a les quals s'implica en la seua estratègia de desenvolupament rural.

Finalment, el PSPV-PSOE, no ha fet públic el seu programa electoral complet, sinó únicament un extracte. En aquest extracte no apareix cap referència al cooperativisme o l'economia social. No obstant això, Blanca Marín, la secretària de Creixement i Ocupació dels socialistes valencians, s'ha compromès en les reunions mantingudes amb la Confederació a seguir avançant en l'execució del pla Fent Cooperatives, elaborat sota el seu mandat com a secretària autonòmica d'Economia Sostenible de la Generalitat.

El cooperativisme a la Comunitat Valenciana en xifres

Les cooperatives valencianes destaquen per la seua pluralitat: n'hi ha de totes les dimensions, en tots els sectors econòmics i en tot el territori. Fins i tot durant la recessió econòmica, les cooperatives han seguit creixent en massa social i han mantingut l'ocupació en nivells superiors a qualsevol altra fórmula empresarial. Parlem de gairebé 2.500 empreses cooperatives a la Comunitat Valenciana, que associen al voltant de dos milions i mig de persones, generen més de 80.000 llocs de treball i facturen al voltant de 6.450 milions d'euros.