Un estudi revela que els valors de les empreses d'Economia Social aporten a la societat 6.229 M € anuals

Si les empreses d'Economia Social es comportaren com la resta, es perdrien 125.000 contractacions estables i 172.483 persones de col·lectius amb dificultats perdrien la seua ocupació

La Confederació Empresarial Espanyola de l'Economia Social (CEPES) acaba de presentar els resultats de “L’Anàlisi de l'Impacte socioeconòmic dels valors i principis de l'Economia Social a Espanya”, un estudi pioner internacionalment amb el qual busca visibilitzar i quantificar, mitjançant fonts oficials, la contribució diferencial que el model d'empresa de l'Economia Social, a través d'un creixement econòmic més sostenible, realitza al conjunt de la societat i que es plasma de manera evident en la cohesió social i territorial.

Aquest minuciós informe, cofinançat per CEPES, el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, per CAJAMAR, MONDRAGÓN i la FUNDACIÓ ESPRIU, mostra que l'Economia Social aporta a la societat uns beneficis nets totals (directes i indirectes) xifrats en 6.229 milions d'euros anuals, dels quals, el 71,7% està vinculat a l'ocupació de col•lectius amb dificultats d'accés a l'ocupació i el 16,9% a la major estabilitat de l'ocupació.

Per agents, els principals beneficiaris són els col•lectius amb majors dificultats d'accés a l'ocupació, que reben 3.930 milions d'euros anuals en rendes salarials. En segon lloc, estan les Administracions Públiques, amb 1.770 milions d'euros anuals de beneficis directes i indirectes (despeses no realitzades) i, finalment, les pròpies empreses, que obtenen un benefici net d'uns 528 milions d'euros anuals.

El president de CEPES, Juan Antonio Pedreño, ha mostrat la seua satisfacció pels resultats d'aquest estudi, que és una actualització del realitzat en el 2011, i que, segons ha manifestat, “suposa una eina científica que avala les reivindicacions institucionals de noves polítiques públiques a favor de l'Economia Social, basades en la constatació empírica de les seues aportacions socials i territorials”.

Segons ha explicat Pedreño, l'estudi respon a tres preguntes: mostren les empreses d'economia social un comportament diferent al de les empreses mercantils?, si és així, com afecten eixes diferències a la societat? I, finalment, com mesurar eixos efectes en unitats monetàries? Pedreño també ha destacat que l'estudi presenta una hipòtesi sobre què passaria si les empreses d'Economia Social perderen els seus valors i principis, i passaren a comportar-se com les empreses mercantils, principalment en tres aspectes: la contractació de certs col•lectius amb dificultats d'accés a l'ocupació, les condicions de treball de les seues plantilles i la localització geogràfica.

Un comportament diferent generador de valor social

“El comportament de les empreses i entitats de l'Economia Social és diferent a les empreses mercantils, i es tradueix en un creixement econòmic més inclusiu i en la reducció de les desigualtats. A més, són empreses amb un fort compromís amb el territori, la qual cosa provoca una important contribució a la cohesió social i a la cohesió territorial”, ha precisat Pedreño.

Els efectes sobre la cohesió social se centren en quatre àrees: ocupació de col•lectius amb dificultats d'accés a l'ocupació, estabilitat en l'ocupació, igualtat d'oportunitats, i oferta de serveis socials i serveis d'educació.

Els resultats obtinguts confirmen l'existència d'un comportament diferencial generador de valor social a través de:

• Creació d'ocupació inclusiva. L'Economia Social incorpora, en molta major mesura que l'economia mercantil, col•lectius de treballadors amb dificultats específiques d'accés a l'ocupació com a dones majors de 45 anys, persones majors de 55 anys, persones amb discapacitat, persones en situació o risc d'exclusió social i persones de baixa qualificació.
• Majors nivells d'estabilitat en l'ocupació.
• Menor bretxa salarial. Els nivells salarials són molt més igualitaris. La menor dispersió salarial es deu sobretot a una major contenció en els salaris de l'alta direcció i alta qualificació (salari superior al salari mig global en un 65%, mentre que en l'economia mercantil aquesta diferència és del 102,0%).
• Majors nivells d'igualtat. Així ho mostren els millors resultats obtinguts en diferents dimensions d’aquesta com les bretxes salarials de gènere, que són clarament menors; la diversitat en la direcció, amb una major incorporació de dones i persones amb discapacitat; o les possibilitats de conciliar millor vida familiar i professional.
• Ampliació de l'oferta privada de serveis socials i d'educació. L'especialització productiva de l'Economia Social en serveis lligats a la dependència i a l'atenció de persones majors i amb discapacitat és significativa. L'Economia Social representa el 43,5% del total de l'oferta d'aquests serveis i augmenta fins al 59,3% en serveis socials sense allotjament. En els serveis educatius té també una presència relativament alta (20,5% de l'oferta d'aquests serveis).

Impacte sobre l'ocupació

I què passaria si les empreses d'Economia Social perderen els seus valors i es comportaren com la resta de les empreses? Segons revela l'estudi, més de 172.483 persones de col•lectius de difícil ocupabilitat perdrien la seua ocupació, prop de 125.000 treballadors perdrien anualment la seua relació laboral estable i es perdrien 54.236 ocupacions a l'Espanya rural:

• Ocupació menys inclusiva. Més de 172.000 treballadors pertanyents a algun col•lectiu amb dificultat d'accés a l'ocupació perdrien la seua ocupació. D'ells, 86.266 serien persones amb discapacitat, 60.000 treballadors de baixa qualificació, 21.201 majors de 55 anys, 3.436 persones en situació d'exclusió social i 3.027 dones majors de 45 anys.
• Menor estabilitat. Prop de 125.000 treballadors que han gaudit de períodes continuats d'ocupació en l'economia social de mercat passarien a tindre una o més experiències de desocupació. D'ells, més de la meitat serien empleats per compte propi (socis de les empreses d'Economia Social).
• Es reduiria la diversitat en les empreses. Un nombre més reduït de treballadors seria expulsat dels llocs de direcció i alta qualificació. Més de 1.600 treballadors habitualment infrarepresentats en els llocs més alts de les empreses deixarien d'ocupar aquests llocs (prop de 1.100 dones i 600 persones amb discapacitat).
• Menor conciliació de la vida laboral i personal. A l'any, més de 2.600 treballadors que actualment gaudeixen de períodes d'excedència per a la cura d'ascendents o descendents no optarien per aquests períodes.
• En l'àmbit territorial, es perdrien prop de 55.000 en les zones rurals i unes 141.000 persones podrien desplaçar-se a zones urbanes.

Pes decisiu a l'Espanya rural

L'anàlisi confirma la major presència relativa de l'Economia Social a les ciutats intermèdies i zones rurals, i la seua significativa contribució a la creació de teixit empresarial i ocupació, a la competitivitat de les economies locals i a la fixació de població en aquest àmbit:

1. L'Economia Social se situa majoritàriament en municipis menors de 40.000 habitants, (60,2% de les empreses i 54,6% dels seus treballadors). En les empreses mercantils aquests percentatges s'inverteixen i tant elles com els seus treballadors es localitzen majoritàriament en l'àmbit urbà.
2. Té importants efectes sobre l'economia rural i una part significativa de la mateixa està vinculada a ella.

• Creació d'activitat i ocupació: el 7% de les empreses i entitats rurals i el 5,2% de l'ocupació rural pertanyen a l'Economia Social.
• La contribució de l'Economia Social a les ciutats intermèdies i zones rurals es canalitza també a través de l'emprenedoria. Si es consideren només les empreses més joves, el 47,4% de les empreses d'Economia Social se situa a les ciutats intermèdies i zones rurals i el 52,6% en grans ciutats. En el cas de l'economia mercantil, aquests percentatges són del 35,8% i del 64,2% respectivament.
• La distribució sectorial de les empreses d'economia social mostra també una major dispersió, afavorint així la diversificació de l'economia rural.
• Millora la competitivitat de les economies rurals a través del desenvolupament de determinades branques que permeten un millor aprofitament de les potencialitats o acosten una oferta de serveis socials i educatius que és vital per a frenar la pèrdua de població. Destaca el pes de l'Economia Social en les branques agroalimentàries (53,2% en la fabricació d'olis i greix vegetals i animals, 28,9% en la fabricació de productes per a l'alimentació animal; 21,9% en la fabricació de begudes i 13,6% en el processament i conservació de fruites i hortalisses). També, en educació i en serveis a la dependència.
• Combat la despoblació. L'aportació a les zones rurals es veu secundada per altres aspectes que incideixen de manera positiva en la decisió de mantindre la residència en aquestes zones, com és el cas de l'estabilitat de l'ocupació, que també és major en les empreses d'economia social.