Tots els sectors reclamen més connexió entre el món empresarial i el sistema educatiu durant la jornada sobre FP Dual celebrada per la UCEV

Prop de 350 docents de FP, Agents de Desenvolupament Local i representants empresarials i sindicals debaten sobre l'aplicació del model valencià de la FP Dual

El sector educatiu de la Formació Professional està en ple procés de canvi i adaptació al nou sistema de l'FP Dual, una nova modalitat d'oferta, que pretén combinar la formació rebuda per l'alumnat al centre educatiu amb l'activitat formativa en un centre de treball. Durant aquest curs, prop de 800 alumnes de 55 centres valencians ja estan estudiant en el sistema de Formació Professional Dual, segons xifres de la Conselleria d'Educació, però, de cara al proper curs, encara són moltes les preguntes i dubtes tant entre el professorat com entre el sector empresarial sobre l'aplicació generalitzada d'aquest model.

Aquesta ha estat la raó que ha suscitat l'organització d'una jornada sobre FP Dual per part de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), segons va posar de manifest durant la inauguració de la jornada el seu president, Luiso Cervellera, així com "la necessitat del sector educatiu de conversar i compartir, ja que les preguntes són moltes".

Per la seua banda, la consellera d'Educació, María José Català, va posar en valor la Formació Professional durant la seua intervenció i va afirmar que els alumnes matriculats en aquesta etapa en la Comunitat han augmentat un 83% en els últims 10 anys, arribant als 84.409 alumnes durant aquest curs. "Aquestes xifres demostren que la FP es consolida a la Comunitat com una formació orientada cap a l'ocupació, molt valorada pels nostres joves per ser una alternativa de futur", va afirmar Català.

La consellera va recordar que la Comunitat ha estat pionera en regular la Formació Professional Dual amb un decret propi. Va parlar, així mateix, dels beneficis del nou sistema tant per als estudiants com per al sector empresarial i el propi sistema educatiu i ha destacat el consens assolit amb els agents socials per elaborar la nova normativa. "Es tracta d'un consens molt positiu, que avala aquest model de futur i que ha de crear un precedent", va dir Català.

L'empresa va estar representada a la taula pel president de FEVECTA, Emilio Sampedro, que es va mostrar d'acord amb la bondat d'incrementar els programes de pràctiques o altres formes d'aprenentatge basats en la relació directa de l' alumnat en les empreses, ja que "es propicia una major adaptació dels seus coneixements i habilitats a les demandes dels sectors productius i a les necessitats específiques de les empreses, el que suposa, a més, una antiga reivindicació de molts dels nostres sectors empresarials".

No obstant això, davant la coresponsabilitat de les empreses en el procés formatiu de l'alumnat que el model exigeix , Sampedro va plantejar la necessitat d'abordar les dificultats que se li plantegen a les pimes i microempreses a l'hora d'incorporar alumnat en aquest règim de pràctiques a nivell organitzatiu i laboral. "Trobem a faltar en el capítol dedicat al finançament un suport més estable de l'Administració via concessió de subvencions o altres instruments que es valoren oportuns", va apuntar el president de FEVECTA.

Com a federació representativa de les cooperatives de treball de la Comunitat Valenciana, Sampedro va oferir a la Consellera col•laboració a l'hora d'informar i sensibilitzar les cooperatives sobre aquest nou sistema i va anunciar que s'està valorant la possibilitat de liderar un projecte d'intercooperació junt a les cooperatives d'ensenyament. "L'objectiu seria implementar un sistema estable d'intermediació perquè les empreses cooperatives foren receptores d'alumnes en pràctiques de les cooperatives d'ensenyament, posant en comú les necessitats de les dues parts", va explicar Emilio Sampedro.

El repte de la FP Dual Valenciana

Durant la segona taula de la jornada, el professor Patxi de Juan, del CIPFP Misericòrdia de València, va ser l'encarregat d’aprofundir en les possibilitats i les dificultats que planteja l'aplicació del nou sistema d'alternança entre el centre formatiu i l'empresa.

De Juan va fer un succint repàs a la implantació estatal del model per aterrar a les particularitats de la regulació a la Comunitat Valenciana. El professor va parlar d'una "forta pressió política" per tirar endavant el sistema de l'FP Dual i de “l'esforç de l'Administració per consensuar-lo” amb els diferents agents i sectors implicats, així com del "poc entusiasme empresarial i cert escepticisme sindical" sobre això.

Al llarg de la seua intervenció, Patxi de Juan va oferir quatre possibilitats organitzatives a l'hora que els centres implementen la nova oferta i apuntar les "complicacions evidents des del punt de vista pedagògic de separar els continguts teòrics dels pràctics" en espais diferents. "Hi ha consciència que serà difícil que hi haja grups complets d'alumnes en FP Dual", va dir de Juan.

Les experiències de Navarra i Catalunya

Les dificultats evidents a l'hora de trobar empreses col•laboradores suficients per participar en aquest nou sistema va planejar durant tota la jornada. I, atès que és una de les principals inquietuds del professorat, la tercera taula va aportar les visions dels models existents en altres dues comunitats autònomes de la mà de representants de l'Institut Cuatro Vientos, cooperativa d'ensenyament de Navarra, i de l'Institut La Garrotxa, d'Olot, Catalunya.

"A Catalunya fa temps que es fa la FP Dual però en determinats sectors o territoris on s'ubiquen determinades empreses que tenen necessitats concretes", ha assenyalat Daniel Bernard, actualment a la Direcció General d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que va explicar l'exemple de La Garrotxa, centre on impartia classes anteriorment.

A la zona d'Olot, segons va dir Bernard, les empreses estan més acostumades a incorporar alumnat i, a més, solien pagar per això abans de l'arribada de la Dual, de manera que ara tot és més fàcil. "Hem de ser capaços d'oferir aquesta possibilitat d'oferta en alternança, però crec que no hauríem de ser els docents els qui carregàrem amb la responsabilitat que es faça o no FP Dual en un territori concret", va dir Bernard.

Un altre cas diferent és el de Navarra. "Allà tots els alumnes han d'estar a la Dual. Ho veiem com una oportunitat per a l'alumnat i procurem que cada estudiant trobe la seua opció", ha manifestat Enrique Arizcuren, de la cooperativa d'ensenyament Cuatro Vientos. Segons va explicar, a Navarra la relació de l'alumnat amb l'empresa no s'estableix mitjançant contracte, sinó a través de convenis i beques.

Les altres potes del model

L'empresa, els sindicats i els agents d'intermediació laboral formen les altres potes necessàries en el model de l'FP Dual. L'última taula del matí va recollir les postures dels representants d'aquests col•lectius. El director de Formació de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Miguel Ángel Javaloyes, va trobar a faltar que no es compte amb l'empresa des de l'inici del procés formatiu, en el disseny de cicles i mòduls, i no només per al tema de les pràctiques. "La participació de l'empresa en el procés formatiu no s'aconsegueix legislant. Hem d' anar a poc a poc. Això ha de calar com una pluja fina. No val una pluja torrencial".

Javaloyes va demanar més flexibilitat per facilitar que la incorporació d'alumnes en pràctiques es puga fer en connexió a les necessitats concretes de les empreses. "L'FP per si sola no crea ocupació, ho fan les empreses en un context adequat i amb les vies de finançament adequats", va dir.

Per la seua banda, el president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, Emili Villaescusa, va demanar plataformes conjuntes d'interlocució per vèncer els punts de desencontre entre els centres de formació i el món empresarial. Villaescusa va apuntar a la grandària de les empreses a l'hora de facilitar o dificultar la incorporació d'alumnes en pràctiques i va recomanar als centres dirigir-se a empreses que es troben ja en processos de ‘RSE’, més sensibilitzades amb aquests temes.

El gerent de Pactem - Nord, José Antonio Navarro, va aportar la visió dels Agents de desenvolupament Local en la intermediació laboral i va reivindicar el seu paper com a figura clau de les polítiques actives d'ocupació. Navarro va convidar els centres a contactar amb els seus Agències de Desenvolupament Local perquè "són una figura clau en la vinculació entre el centre i el teixit empresarial local pel seu elevat coneixement de la realitat territorial".

El director de IFES -UGT, Fernando Benavente, es va mostrar escèptic amb la possibilitat d'implantació real del model a la llum de les dades, tot i que, tal com va afirmar, "criticar un model que casa formació amb ocupació seria impossible, perquè és el desitjable". En la seua opinió, "el teixit productiu valencià no és l'alemany", ni tan sols és igual que el del conjunt de l'estat, a més dels milions d'inversió per part dels Lander i de les empreses alemanyes al seu model de FP Dual.

Publicada: 03/04/2014