El sector cooperatiu de la Comunitat aguanta l'embat de la pandèmia en 2020

Emilio Sampedro: “La flexibilitat i capacitat d'autoregulació del model cooperatiu eleva la capacitat d'aguant de les nostres empreses”

En 2020 es van crear 152 noves cooperatives de treball en la Comunitat Valenciana, el 89% del total i tan sols dos menys que durant l'exercici anterior a la pandèmia provocada pel Covid-19, segons dades del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. En nombre d'ocupacions la creació d'aquestes cooperatives es va traduir en 358 llocs de treball estables. Amb 2.180 cooperatives (última dada publicada pel Ministeri de Treball i Economia Social a 30/06/2020), la valenciana continua sent la tercera comunitat autònoma en nombre de cooperatives i ocupacions.

D'acord amb les dades del Registre, en 2020 es van crear 152 cooperatives de treball en la Comunitat Valenciana (70 a València, 64 a Alacant i 18 a Castelló). En comparació amb l'exercici anterior, la creació de cooperatives s'hauria frenat en un 1,3%. Per al president de FEVECTA, Emilio Sampedro, “tenint en compte que la reducció en la creació general d'empreses a la Comunitat Valenciana ha sigut del 13% valorem que el sector cooperatiu ha aguantat millor l'embat de la pandèmia”.

“Seguint la tendència del que està ocorrent en la resta de l'Estat, sembla que podem dir que les cooperatives estan resistint també aquesta crisi. La qual cosa no vol dir que el sector no l'estiga passant malament, perquè la situació no és bona, en general, per a cap empresa. El que sí que és cert és que la flexibilitat i capacitat d'autoregulació del model cooperatiu eleva la capacitat d'aguant de les nostres empreses. La pandèmia ens ha posat a prova i el que ha fet el sector cooperatiu ha sigut resistir de moltes maneres: adaptant-se, diversificant la seua activitat, creant noves línies de negoci… i sempre mantenint al màxim l'ocupació perquè aquest és el principal tret que ens diferencia. Les persones són el primer en les nostres empreses”, explica el president de FEVECTA.

Les noves cooperatives creades en 2020 han generat 358 nous llocs de treball directes (59% homes i 41% dones). Referent a això, Sampedro, ha tornat a recordar el potencial d'aquesta fórmula jurídica com a opció d'emprenedoria per a aquelles persones que desitgen fer empresa d'una altra manera. Segons dades del servei d'atenció a persones emprenedores de FEVECTA, que en 2020 va atendre més de 300 emprenedors i va ajudar a constituir un 32% de les cooperatives de treball creades en tota la Comunitat, els qui van passar pel servei a la recerca d'assessorament van adduir triar la forma cooperativa per a la seua empresa per raons com la seua cultura empresarial (36,2%); Pel seu Règim Fiscal, ajudes específiques, possibilitat de triar el Règim de Seguretat Social o capitalitzar pagament únic (27%); per una combinació de tots dos factors (26,4%); com a fórmula per a transformar la seua empresa o donar continuïtat en millors condicions a una activitat prèvia (6,1%); o per altres motius (4,2%). En aquest sentit, les dades evidencien, segons Sampedro, “l'avantatjós d'aquesta manera d'empresa enfront d'altres fórmules jurídiques tant per la flexibilitat i capacitat d'autoregulació, el seu règim fiscal avantatjós, la possibilitat de triar entre el règim general i RETA per als seus socis o un marc anual d'ajudes específiques”.

En conjunt, el sector cooperatiu de treball en la Comunitat està format actualment per 1.961 empreses actives (1.062 a València, 689 a Alacant i 210 a Castelló), la qual cosa suposa el 89% del total del sector cooperatiu de la Comunitat.

Per sectors d'activitat, les noves cooperatives creades en 2020 es distribueixen de la següent manera: un 61,2% del sector serveis; li segueixen a bastant distancia els xicotets comerços amb el 16,4%; les cooperatives del sector industrial, que van representar el 8,5%; la construcció amb el 7,2%, les dedicades al sector primari amb el 4% i, molt per davall del que sol ser habitual a conseqüència de la conjuntura, les dedicades a l'ensenyament 2% i el transport 0,7%.

Alternativa d'autoocupació en temps de crisi

Malgrat les dificultats del context, durant 2020 a penes es va notar la incidència de la pandèmia quant a la iniciativa emprenedora d'acord amb l'afluència total de grups que van ser atesos pel Servei d'Atenció a Persones Emprenedores de FEVECTA, si bé és cert que en els mesos d'abril i maig es van registrar les dades més baixes d'atenció des que es disposa de registres. En total, 166 grups van ser atesos (107 eren de València, 26 de Castelló i 46 d'Alacant), la qual cosa suposa una reducció del 5,7%, respecte a 2019, una xicoteta contracció que, no obstant això, només ha acabat tenint un impacte del 1,3% quant a la creació anual de cooperatives.

En total, van ser assessorades més de 300 persones i, com a resultat, l'entitat va constituir 49 cooperatives de treball que han generat 109 ocupacions indefinides.

En relació amb el perfil de les persones emprenedores ateses en aquest servei, el president de FEVECTA destaca que el perfil tipus en 2020 és el d'una dona (56%), amb estudis superiors (55,4%), d'entre 25 i 45 anys (84,5%) i desocupada (45,6%). Respecte de la situació laboral dels emprenedors que busquen crear una cooperativa, es destaca que, després d'una baixada progressiva des del final de l'anterior crisi del percentatge dels emprenedors en situació de desocupació que buscaven en la cooperativa una fórmula d'autoocupació, en l'últim any s'incrementa 13 punts i aconsegueix el 45,6% tornant a situar-se en primera posició per davant dels treballadors per compte alié que baixen al 29,1%, mentre que els autònoms es mantenen en la tercera posició, encara que baixen al 20,4%, després d'haver aconseguit en 2019 el nivell més alt de tota la sèrie des d'abans de la crisi. Aquestes dades evidencien, assegura Emilio Sampedro, que “l'any de pandèmia la cooperativa torna a ser un refugi per a persones desocupades que busquen autoocupar-se”.

El Servei d'atenció a Emprenedors de FEVECTA és una iniciativa finançada per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, el Ministeri de Treball i Economia Social i el Fons Social Europeu (FSE).