ENTREVISTEM EMILI VILLAESCUSA, PRESIDENT DE LA CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

"Els cooperativistes podem estar sacrificant-nos hui, però demà serem els únics beneficiaris del nostre esforç "

PREGUNTA: A l'abril va ser elegit president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, convertint-se en el seté president de l'entitat. Després de 30 anys de vinculació al món cooperatiu, què suposa per a vosté en l'àmbit personal i en el professional la representació de tots els sectors cooperatius en la Comunitat?

EMILI VILLAESCUSA: Suposa, sens dubte, un repte important tant en l'àmbit personal, com en el professional. Defendre els interessos del conjunt del cooperativisme valencià ja és, de per si, motivador. Que el consell confie en tu per a liderar el projecte és més que afalagador: és un privilegi. Cal correspondre amb capacitat de treball i voluntat d'integrar. Afortunadament, en la Confederació hi ha un consell rector molt consolidat i implicat, i això fa que el treball s'afronte amb més energia.

P. Arreplega el testimoni en un moment d'especial significat per al moviment cooperatiu, ja que 2012 ha estat declarat per nacions Unides com l'Any Internacional de les Cooperatives, suposa un plus de responsabilitat pel fet que molts més ulls estaran atents a totes les iniciatives que es posen en marxa?

EV. No sé si suposa més responsabilitat; possiblement, la mateixa. El que sí que estem tenint és més treball, però ha sigut benvingut perquè s'està traduint en una major visibilitat social de les coses que fem.

L'Any Internacional de les Cooperatives s'ha convertit en una ocasió per a descobrir que la societat aprecia el cooperativisme i el valora. Estem rebent moltes mostres de consideració i suport. El repte és mantindre l'interés que hem suscitat.

P. Qué espera la Confederació d'este any Internacional de les Cooperatives?

EV. Està sent una bona oportunitat per donar a conéixer el cooperativisme i, per tant, perquè nostra manera de fer empresa s'entenga millor. Un dels objectius de l'ONU quan va proclamar 2012 com a Any Internacional de les Cooperatives era mostrar al món que és possible aconseguir l'eficiència econòmica assumint els principis cooperatius, o siga, practicant la responsabilitat social.

Si aconseguim eixa major visibilitat de què parlem, estarem en el camí d'aconseguir també un major reconeixement general i, amb això, una merescuda major interlocució amb els poders públics a tots els nivells. I això ens permetrà estar en millors condicions per a aconseguir el nostre objectiu últim: guanyar influència per a crear un entorn que estimule la creació i el desenvolupament del cooperativisme.

P. En la Comunitat, un milió i mig de persones formen part d'alguna cooperativa, què els diria a aquells que encara no ho han provat?

EV. Que no s'ho perden. Amb les nostres virtuts i els nostres defectes. La cooperació enganxa quan s'utilitza. La participació involucra. El sentit de pertinença flueix i compartir la riquesa generada ompli. És una experiència que cal viure des dels valors.

P. Quins són els reptes de la Confederació a partir de 2013?

EV. Estem ara en un procés de reflexió que volem finalitzar en 2013 i, des d'ací, fixar els objectius estratègics per al següent període. Però ja podem endevinar algunes coses. La situació econòmica general, desgraciadament, no sembla que vaja a millorar a curt termini, i això ens va a condicionar en recursos i finançament per a les entitats de representació i per a les pròpies cooperatives, sobretot les que depenen de fons públics. Caldrà ser innovadors en gestió per a continuar donant un bon servei als socis.

El nostre treball és que les cooperatives siguen més competitives, facilitant plataformes de representació que milloren els entorns en què operen. Açò ha de ser la nostra raó de ser. Hem de racionalitzar estructures i desenvolupar plans d'impuls que potencien el cooperativisme i l'economia social.

P. Al poc de ser escollit, va dir que l'eixida de la crisi passa pel cooperativisme, què va voler dir exactament?

EV. Doncs que els que ens han ficat en la crisi difícilment ens van a traure d'ella. Hauríem de preguntar-nos quines lliçons hem aprés dels temps caòtics que estem vivint. Lamentablement, crec que poques.

La crisi és producte de moltes irresponsabilitats (de l'economia especulativa, d'algunes entitats financeres i fons d'inversions poc ètics) i de la falta de transparència en els organismes encarregats de la supervisió i control. És el sistema de “tot val” per a obtindre beneficis.

Davant d'això cal reaccionar amb empreses transparents, compromeses no sols amb l'obtenció de beneficis econòmics, sinó també amb criteris socials d'inclusió, de cohesió social, d'atenció a la diversitat i de respecte pels recursos naturals i mediambientals. Això és el que fem els cooperativistes i per tant, l'eixida de la crisi també passa pel cooperativisme.

P. En l'última edició dels Premis Pepe Miquel va haver-hi una important representació del Govern Valencià i el president de la Generalitat es va referir al cooperativisme com a “instrument fonamental per a mantindre la vertebració de la Comunitat Valenciana” i com “una aposta segura d'ocupació estable, sostenible i de qualitat”, creu que aquest reconeixement té un reflex suficient en suport i estímuls per part dels poders públics?

EV. Ja és bo que estiga en els discursos. I estem segurs que el discurs parteix del convenciment dels poders públics de què el cooperativisme és un bon aliat tant per a la vertebració de la nostra Comunitat, encara desvertebrada, com per a la creació d'ocupació estable i de qualitat. Ara bé, els suports actuals són suficients? És possible augmentar-los? En aquest terreny també haurem de ser més innovadors. Les actuals dificultats econòmiques de la nostra Administració són extraordinàries i açò condiciona gran part de la relació establida. Cal meditar sobre això: hem de ser exigents, però també conseqüents i seriosos.

Però el que és imprescindible és que el cooperativisme guanye protagonisme com a fórmula de col•laboració públic-privada. El nostre model és el que millors condicions reuneix per a això i, ací sí, cal destinar molts esforços perquè se supere la fase de discurs i se donen passos en el terreny pràctic.

P. La crisi està exigint molts sacrificis a les cooperatives, precisament, per a mantindre l'ocupació, què els diria a tantes i tantes persones que continuen confiant en aquesta manera de fer empresa?

EV. Que cal ser persistents. Fem sacrificis perquè estem convençuts que, amb ells, ens posicionem millor per al futur. Els cooperativistes defenem la nostra supervivencia amb visió de llarg termini. Distribuir la riquesa que generem significa que de vegades cal estrényer-se el cinturó d'una manera col•lectiva, a fi del que s'anomena el bé comú. Això és el que hem fet sempre i el que estem fent en aquests moments.

Ara a molts treballadors se'ls demanen sacrificis en les empreses mercantils. No van participar en el repartiment de beneficis en els anys de bonança, però se'ls demana ara que participen en les pèrdues… Els cooperativistes, en canvi, podem estar sacrificant-nos hui, però demà serem els únics beneficiaris del nostre esforç. Cal mantindre's ferm.

P. Vosté ha dit que les cooperatives necessiten guanyar influència, l'aprovació de la Llei d'Economia Social ha marcat un punt d'inflexió real en la interlocució Institucional d'aquest sector amb els diferents nivells de l'Administració o encara falta camí per recórrer?

EV. Falta molt de camí per recórrer, però l'aprovació de la Llei d'Economia Social apunta en la bona direcció. Primer, perquè defineix un terme complex que ha costat molt d'esforç introduir i, en segon lloc, perquè ens posa deures al cooperativisme i l'economia social, i també a l'Administració, en tot el referent a l'impuls de la fórmula i a les plataformes de representació.

P. El pressupost que la Generalitat destina al foment del cooperativisme ha patit un considerable retall a conseqüència de la crisi, no creu que és precisament ara el moment d'invertir a estimular l'autoocupació?

EV. Sempre és moment d'invertir en autoocupació, i si és col•lectiu, molt millor. Mentres es continue en exclusivitat a recolzar mesures de retall del gasto i no d'inversió en creixement, crec que no hi haurà recuperació econòmica.

P. Per a acabar, en aquests temps en què tots caminem fent prediccions econòmiques, diga'm: després de la crisi de valors que va aflorar amb l'inici d'aquesta crisi serà l'economia més cooperativa amitjà o a llarg termini o continuarà manant l'economia especulativa?

EV. El desig és que, efectivament, l'economia siga més cooperativa; és a dir: més responsable, més ètica, més social, més sostenible, més real. Són desitjos que es compleixen, a vegades. Pels cooperativistes que no quede. Que ens agafe treballant…

Publicada: 13/09/2012